Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
Sa ventura i mala sort
tot ho va tenir en un dia:
va ser partera i novia
i anà a matances d’un porc.
Cantant diré: ¿”Voleu beure?
Reposau. ¿Teniu calor?”.
Fa vuit dies, mon amor,
que no us he poguda veure.