Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Si s’estimat se fa frare,
jo monja me tancaré,
o donzella moriré
an es costat de mu mare.
Ja m’ha mogut es llevant
qui mos pega per darrere.
Si no don molta llendera,
no passarem molt envant.