Ja és migdia, ja és migdia, i si no ho és, ja ho serà. Jo me’n vaig a menjar pa; ¿tu que no hi véns, Margalida?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Hores
Campos
200
II
Voldria un llamp o fibló pegàs damunt aquesta era, que se’n dugués sa garbera, sa senyora i es senyor.
El Papa va declarar; en la fe de Déu ha dit: -El gran desig és complit de tot el món cristià.
Vós ja sabeu, vida mia, que amor se paga amb amor; vós me pagau amb dolor, i jo no us hi pagaria.