El pago, perque és hermós,
fa una volta i s’estufa,
se mira es peus i s’arrufa:
així vos ne prendrà a vós.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Selva
137
II
Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aquest porro si tendrà
cap de rel que no patesca.
Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.
Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.