El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
19
Volum
IV
Altres cançons relacionades
¿Que et pensaves que es segar
era com qui anar a noces?
Se reblaneixen es ossos,
sa carn i tot quant hi ha.
Es cavallet d’Al•leluia
va caure dins es torrent:
n’era causa sa talent
que aquell pobre animal duia.
Ja li direu que he vengut,
ramellet, i no sé com.
Dic bona nit a tothom
i a vós, ramell volgut.
Tradicionari de Mallorca
