El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Més informació
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Que n’ets d’hermosa i alegre!
I de nom te diuen Bel:
més viva que una centella
i més dolça que la mel.
Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
¿Voleu que us diga, cunyada,
que és polissó es meu germà?
S’altre dia un plat trencà
i mu mare l’hi trobà
que duia es tests a tirar,
i encara lo hi negava.
Tradicionari de Mallorca
