Vaig venir de França per a treballar.
No vaig trobar feina i em pos a esmolar.
Esmolador vell, fa cara de noi
tot lo dia corre amb la mola al coll.
Esmola estidores, qualque guinavet.
Tot lo dia corre, no s’aguanta dret!
Jo li privaria d’anar p’es carrer,
que lleva sa feina al pobre ferrer!
Dau-li aigo amb una teula,
si no, amb tassonet d’or.
Oh, Toniet d’es meu cor:
cada hora et voldria veure.
Quinze i quinze fan trenta,
i nou i nou devuit:
un fadrí amb so ventre buit,
es festejar no li entra.