Te volia demanar
que m’explicasses com era
que te poses sa monyera
estufada, amb esponera,
com ses cols de s’Hort des Ca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Monyos
Llucmajor
249
II
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya de veure el temps.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva per allà.
-Fé volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia;
Fé volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Fé volar ets aucells,
tot lo dia, tot lo dia.
Fé volar ets aucells,
tot lo dia p’es portells.
¿Quina feina fas
per la muntanya, per la muntanya?
¿Quina feina fas?
-Vine, vine, i la veuràs:
faç volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia,
faç volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Un fadrí festejarà
dos, tres anys una fadrina,
i si un viudo es determina
en un mes la se’n durà.
Allà, a Capdepera,
vora, vora mar,
ses dones qui alleten
van a entrecavar.
Entrecaven vaumes,
dins un corralet;
per allà s’estila
passejar gerret.
-Es gerret, senyora,
teniu-lo tancat
amb set tancadures
i un forraiat!
Amb set tancadures
que no hi vaja es gat,
amb set tancadures
i un forraiat.