El dilluns,
pas la vida trista,
perque no l’he vista
del dia passat.
El dimarts,
jo plor i sospir
i a ca-vostra mir
i no vos puc veure.
El dimecres,
redoblen més penes,
que eamb fortes cadenes
me teniu lligat,
El dijous,
vénc a veure-vós,
estimada, i vós
ja n’estau colgada.
El divendres,
pas un gros trebai,
que, si no desmai,
suplic amb raons.
El dissabte,
punteta del dia,
tenc més alegria
que no ho poreu creure!
El diumenge,
després que he dinat,
partesc aviat,
perque s’és mester.
N’hi ha que me diuen:
-Com arribaràs,
no festejaràs,
perque tenc guerrer!.-
Altres me diuen:
-No plangues ses passes,
que, per bé que faces,
no l’alcançaràs.-
Ella qui me diu:
-No t’escolts ningú,
que jo et vui a tu,
més que qualsevol!-
I jo, com ho snet,
me’n vaigtot content,
com un rossinyol!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Valldemossa
Rima
Assonant
Núm de glosa
40
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En es camí de Ciutat
hi han posat un lletrero:
Qui vol esser marinero
ha d’esser matriculat.
Per una bresca de mel,
de vós me vaig apartar.
Bram d’ase no puja al cel;
Si hi puja, no hi val bramar.
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Tradicionari de Mallorca
