El dilluns,
pas la vida trista,
perque no l’he vista
del dia passat.
El dimarts,
jo plor i sospir
i a ca-vostra mir
i no vos puc veure.
El dimecres,
redoblen més penes,
que eamb fortes cadenes
me teniu lligat,
El dijous,
vénc a veure-vós,
estimada, i vós
ja n’estau colgada.
El divendres,
pas un gros trebai,
que, si no desmai,
suplic amb raons.
El dissabte,
punteta del dia,
tenc més alegria
que no ho poreu creure!
El diumenge,
després que he dinat,
partesc aviat,
perque s’és mester.
N’hi ha que me diuen:
-Com arribaràs,
no festejaràs,
perque tenc guerrer!.-
Altres me diuen:
-No plangues ses passes,
que, per bé que faces,
no l’alcançaràs.-
Ella qui me diu:
-No t’escolts ningú,
que jo et vui a tu,
més que qualsevol!-
I jo, com ho snet,
me’n vaigtot content,
com un rossinyol!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Valldemossa
Assonant
40
IV
En temps de roses, cui roses,
i en temps de clavells, clavells;
en temps de nius, caç aucells,
i en temps de tords, par lloves.
Jo havia principiat
davant ca teva un castell
sense escodres ni martell,
i es guerrers l’han esbucat.
A sa Font d’En Capellà
hi ha uns encalladors,
jo n’estic dificultós
de si en tornaré passar.