Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.

M’han dit, Colau Pariret,
que t’havies de casar.
Es meu cor rebentarà
baix d’es teus peus, ramellet.

En es portal teniu roses
i en es corral clavellines,
a sa boca teniu mel
i en es cor teniu espines.