Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.
Des que vos ne sou anada,
garrida, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier i s’arada.
ha romàs sense consol.
-Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar.
Que és d’ingrat aquest cos teu!
-No és que sigui estat ingrat:
tu, qui em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cos te daria,
si em ’naves amb llealtat.