Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Entre les nou i les deu
de sa part d’es dematí
s’ego blanca se morí
de l’amo de Son Guineu.
Mirau la Ciutat si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana.
‘Xau fer, es veinats ho diran.