A Andratx, paumes i estores;
a Sóller, covos, paners,
i a Valldemossa, senyores,
molta pompa i pocs doblers.

Un abre en el món hi ha
que no fa fuies ni fruit,
i lo que treu, quan és cuit,
mai mos cansa el paladar.
L’arbre d’un molí.

Un homo ja no pot dar
a una dona es bon dia,
perque llavò s’aprecia:
-Fulano em vol festejar.