Duis-me aquesta carabassa i li pegaré un ventai. No en donaré an es jai, que ell amb pa eixut en té massa.
Carabasses
Artà
Som orbet de nin petit, des que mu mare em bolcà; ja poreu considerar si de trebai n’he patit!
Quan fórem davant es puig pegàrem un toc de corn: -Gent d’es Rafal, fora son, que sa novia vos fuig!
Dematí, com vos llevau, teniu la cara mustia; i com ve devers migdia, com un clavellet tornau.
