Duis-me aquesta carabassa
i li pegaré un ventai.
No en donaré an es jai,
que ell amb pa eixut en té massa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carabasses
Artà
419
III
Tant té vellana com metla,
sols que tenga bon torrat.
Allà on has festejat,
ves-hi a fer sa revetla.
Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.
Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.