Aqueixa d’aquest racó
és sa que m’agrada un poc:
jo li donaria es floc
que duc en es guiterró.
Garrida, el bon mariner
sempre pren la part i mitja.
Mon pare amb s’esquena pitja
sa terra a s’aubercoquer.
Jo em pensava tornar loca
quan s’estimat badaià;
llavò vaig considerar
que una perhom mos ne toca.