Dues palometes renten dins un riu;
una fa bugada, l’altra fa lleixiu.
El fii del Rei passa, li tira un gall d’or,
li tira pedretes i li fér el cor.
-Roseta, ¿que t’has fet mal? No ploris, ja curaràs!
Els metges de França tots saben curar,
i, si no bastassen, molts d’altres n’hi ha.
Tenen medicines bones per curar.
A l’hort del meu pare, una herbeta hi ha
que es malalts que en mengen tot es mal se’n va.-
Al cap de tres dies, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, és morta d’amor.
-Tancau la finestra i també el balcó,
perque dins la cambra fa oració.
Na Roseta és mortal, ja no es casaran.
Cavallers i patges endolats ’niran.
I an es fii del Rei han d’acompanyar
com a sa promesa duran a enterrar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Santanyí
Assonant
5
IV
Si tenies piedat
o compassió de mi,
no em deixaries patir
amb tanta de crueldat,
perquè el qui està enamorat
se contenta de morir.
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!
Son Balaguer d’es Racó
és un lloc arraconat;
es qui no hi hagi habitat
no sap què cosa és tristor.