Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Diuen que en anar a segar
se’n duen es ganivets.
Al•lotes, anit se fa
es ball d’aquests jovenets.