Carta, ves-te’n aviada
p’es camí de Manacor,
i diràs a mon tresor
que s’oliva s’ha acabada.
Tu em demostraves s’amor
com fadrines hi hagués,
i em deies, de més a més:
-No tengues por de guerrers,
que de mi seràs senyor.-
Jo feia de pescador
i un altre agafava es peix.
El Senyor mos concedesca
una centella d’amor
i que sempre més s’encenga
just i fet un fogueró.