Noltros tenim buidadores
que no es volen embrutar.
¿Que se devien pensar,
quan l’amo es cànyom les dà,
que havien d’esser senyores?
Ses al•lotes monyes, monyes,
són qui em fan enamorar:
aquelles que saben ballar
ses enfonyes, ses enfonyes.
Soleiet, toca’m a mi,
i de mi vés a mu mare,
i de mu mare a mon pare,
i llavonses torna a mi.