Duc un feix damunt s’esquena que em fa caminar acalat. Vénc de cercar un sac de blat per menjar amb na Magdalena.
Casament. Noces. Dot
Estellencs
Qui se casa, un esclau és, amb pobila veciada; val més una ben criada, maldament no duga res.
Enc que siga soldat ras, garrida, no muds l’intent: de cabo, seré sergent, i tu senyora seràs.
Ja és partit En Catalí i se’n va devers L’Havana amb sos calçons d’indiana i guardapits de xelí.
