D’aqueixs dos bous tan valents
ja se’n sentirà parlar:
ells dos varen rabassar,
llaurant sa vinya d’es pla,
terra tai de fonaments.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llaurar - Pareller - Parells
Poble
Artà
Núm de glosa
135
Volum
II
Altres cançons relacionades
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
N’hi ha que pesquen sense ham;
jo pesc amb dos, i fitora!
¿No vos és seguit, senyora,
tenir amor i patir fam?
Jutges, escrivans, notaris,
missèrs i procuradors,
a infern hi ha armaris
aposta per posar-lós.
Tradicionari de Mallorca
