Altres cançons relacionades
Un homo que no té pa
per ell, es fiis i sa dona,
s’alegra tant d’una trona
com una euveia d’un ca.
Som perseguit de fortuna,
de guerrers i mala sort.
Voldria em dugués la mort
tan alt com està la lluna.
Ramell de mes alegries,
no us dolgueu de mon penar.
¿Que no saps que a un any hi ha
tres-cents seixanta-sis dies?.
Tradicionari de Mallorca
