Cosina poreu esser
per un cosí germà meu;
però, si no ve de Déu,
feines hi veig, Bartomeu,
d’aquesta flor coir-lè.

Diuen que ca ple no quèça,
com tots voltros poreu veure.
Tant de menjar i tant de beure,
creis-me, Guiem, m’ha fet vessa.

Ja no hi ha parral segur
ni abre, per alt que sia:
sa gent de Santa Maria
tot lo que veuen de dia
en sa nit ho van a dur.