En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.

Déu n’assacii qui en té ganes,
de menar parei major,
que jo n’estic més redó
que un malalt qui fa quartanes.

Que vénguen més servidors
que a mar no hi ha grans d’arena,
amor, no teniu que tèmer,
que es més amat sereu vós.