Dóna’m sa mà, estimat meu,

Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

1625

Volum

III

Altres cançons relacionades

Seda verda m’ha enviada;
esperança té de mi.
Ella m’ha enviat a dir
que hi vagi qualque vegada,
ja que ella no pot venir.

Quan l’abre no vol la fuia
cap avall la deixa anar.
Què he de fer de festejar,
que sa mare d’ell no em vuia!

Devers les sis o les set
una jove se pentina
i sa mare li aguia
faldetes i merinyec.