Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.
Un mariner genovès
jugava a s’argolla, un dia;
jugava perque perdia
i de ràbia estava encès.
Vengueres anit passada
i colgada vaig estar;
així una altra vegada
diràs quan has de tornar.