-El jove, vós sou d’Artà
i jo som de Santanyí,
Si tot vos era un camí,
me podreu acompanyar.
-Mai som estat a tal banda,
però hi voldria ana,
sols que em deixàsseu tocar
aquest rebosillo amb randa,
i dar-me lloc per romandre,
que no me’n ’gués de tornar.
-El jove, ¿qui us ha mostrat
de parlar amb cortesia?
¿Sabeude vós què volddria?
Veure-vos crucificat,
de peus i mans enclavat;
veiam qui us desclavaria!
-La jove, si vós voleu
fer sa vostra voluntat,
jo ja estic aconhortat
de morir crucificat
si vós me serviu de creu.
-Un bou amb unes grans banyes
voldria que us encontràs
i llavò que us travessàs
fetge, lleu i ses entranyes.
--Es trebais serien grossos,
però no en faria cas,
sols que un barber me curàs
amb povora d’es teus ossos.

Ara he afinat es meu sogre
colcant damunt s’animal.
Ha sortit En Paratjal:
m’engana que avui no ploga.

Sa meva al•lota té pressa.
Veiam si la’m robaran!
¿No veis En Pere-Juan
de quin modo la’m confessa?