Dolores tenia un nóvio
qui, per sa fira, li regalà
un pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores ’gafa el pollastre
i el va posar amb so cap per amunt
i va dir a la seva sogra:
-Qui vol pollastre, que en compri un!-
La sogra, tota enfadada,
li fot punyada
i li esclafa es nas.
Li diu: -Nora, malcriada,
tu la m’has feta
i la’m pagaràs!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
10
IV
Jo sé una possessió
que tenen una criada,
i lo que més li agrada
es fabiol d’es pastor.
Hi ha gorrió que diu:
-Bona passada és estada;
mos han presa sa posada
d’allà on tenia s’empriu;
sa padrina de sa mare
ja hi anava a fer-hi es niu.
Madoneta, sa panada
jo sempre l’alabaré;
no vos diré quin gust té
fins que la m’hauré menjada.