Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc posada
que encara negú en sap res.
Tradicionari de Mallorca
