Com ton pare i ta mare
p’es carrer m’encontraran,
gotes de sang ploraran
si pensen en mi encara.

Vostra cara és un mirai,
que il•lumina ma persona.
Gent amb tan poca vergonya
no n’he concebuda mai.

En Pep Sóller quedarà
nombrat p’es governador
d’aquella població
nova que volen mudar.
I això serà amollar
sa guarda sense pastor.