Diumenge a vespre, garrida,
la despedida us vaig dar.
El dilluns, ja vaig estar
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, no vaig menjar,
ni talent que no tenia.
El dimecres, de plorar,
la siqui real venia.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia:
tots quants d’ossos damunt tenia
los me porien comptar.
El divendres, me’n prenia
com el qui està a la cadira
i l’han d’ascabussejar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar tot lo dia
a Jesús, Fill de Maria,
que me vengués a ajudar.
Si poria comanar,
jo voldria, vida mia,
tenguésseu tanta alegria
com tristor me vàreu dar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
36
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa meva guiterra sona;
madona, ¿que la sentiu?
Una fia que teniu,
la calçau i la vestiu
i ha d’esser sa meva dona.
Mu mareta, mu mareta,
es vinagre es torna vi.
Ja el dareu an En Maceta
quan passarà per aquí.
Quan vaig néixer, vaig tenir
ventura que em batiaren,
emperò més en tenc ara
de ton amor posseir.
Tradicionari de Mallorca
