S’ase me diu: -L’amo En Jordi,
¿que dormiu o que becau?
Això va per quan me dau
bones senaiades d’ordi.

El Rei moro seu en terra qui s’esclata de plorar.
Que s’esclati, que rebenti, que en cadira no seurà.
-Alça, alça, fia meva, que ton pare et vol casar!
-Oh mare, la meva mare, ¿quin vestit m’heu de posar?
-Oh, fia, la meva fia, el que més t’agradarà.
Te farà un vestit de seda i un altre amb parfalà
i llavò un de campanilles per dissabte anar a caçar.

Trista de mi, desditxada!
¿Què dirà la gent de mi?
que per amor d’un fadrí
a mu mare he deixada!