Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
Tens sa boca botilenca
i en parlar ja fas blau!
Descendeixs de Son Dalmau,
casta de gent arrienca.
Com serem davant l’altar,
tu a l’esquerra i jo a la dreta,
i es Vicari qui sa lletra
davant la mos llegirà!