Jo em pensava fer-me bo
cercant nius de busqueret:
un s’és mort perque l’he estret,
i s’altre s’és mort de por.

Si em ’gués de tornar casar,
creu-me que m’hi miraria;
que sa dona que tenia,
per anar de galania,
me venia sa farina
i qualque vegada es pa.

Benhaja l’enconadora
qui us dà la primera llet!
Enteniment més perfet
no n’hi ha com vós, senyora.