Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
De matinada fa fred
com cau serena del cel.
¿Com há de campar en Miquel,
Pereta, sense veure’t?
Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar;
i, per por de trabucar,
camín de pla i de punta.