S’amor me castiga massa;
d’estar malalta tenc por:
és arribat lo meu cor
a carreró que no passa.
Una foranera cui
s’oliva que està escampada.
La vaig veure anit passada,
però no l’he vista avui.
¿De què freturau, garrida,
tenir tants de servidors?
¿Que no val més un que dos,
i estareu més ben servida?