Des que vos ne sou anada,
lo meu bé, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.
Dins sa cuina de sa sogra
saps que hi fa de bon estar!
Però jo no hi puc anar
perque diu que em troba pobra.
N’hi ha que just deixen plors,
i ell va deixar alegria:
bons fideus per a migdia,
i p’es vespre carn i arròs.