Dins Solleric habitau
i jo disn Sa Socorrada.
Quina pena tan sobrada,
estimat meu, que me dau!
Jo som de ses més nafrades;
vos ho dic en veritat.
An es meu enamorat
que ara se n’és anat,
mai li toc un llamp forcat
que fes quatre mil flamades!
Oh Sant Crist gloriós!
A veure-vós vaig anar.
Tant me vàreu agradar
que sempre pensaré en Vós.