Dingo-dango va entonat;
són deu mil qui van amb ell;
tots van vestits de vermei
fora En Dingo-dango vell.
Un cirerer.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Estellencs
Núm de glosa
50
Volum
II
Altres cançons relacionades
–No sé com t’he de pagar
tots es favors que me fas:
fé de mi lo que voldràs;
sempre estic a ton manar.
–Si estaves a mon manar,
no te’n ‘niries anit,
perque et desig per marit
tant com te puguis pensar.
M’agrada sa fruita fina,
i ses cireres ho són.
En nom més llarg del món
pens s’anomena Tonina.
T’he tornat es mocador:
ara ja no tenc res teu.
Voldria que et donàs Deu
salut per esquinçar-lo.
Tradicionari de Mallorca
