T’he tornat es mocador:
ara ja no tenc res teu.
Voldria que et donàs Deu
salut per esquinçar-lo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Presents, enramades, fineses
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Complements, Desamor i ruptura, Déu, Festeig, Joventut, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3557
Volum
I
Núm de pàgina
208
Altres cançons relacionades
-Adiós, al•lota.
-Adiós, Andreu.
-¿Bona està ta mare?
-Sí, gràcies a Déu.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
