T’he tornat es mocador:
ara ja no tenc res teu.
Voldria que et donàs Deu
salut per esquinçar-lo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Presents, enramades, fineses
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Complements, Desamor i ruptura, Déu, Festeig, Joventut, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3557
Volum
I
Núm de pàgina
208
Altres cançons relacionades
-Adiós, al•lota.
-Adiós, Andreu.
-¿Bona està ta mare?
-Sí, gràcies a Déu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Alabat sia Déu!
va dir Na Pelada,
com va estar colgada
amb En Pelat seu.
Tradicionari de Mallorca
