Dia setze vaig anar
a manacor, a vendre figues,
i ella, per ses ferides,
tot lo dia em va cercar.
Caçava arreu com un ca,
en de dia i de vetlada;
dia desste m’encontrà,
tot sol, a s’entrecavada,
com si m’hagués de menjar!
Jo li vaig dir: -¿Qui ets tu?
-Jo som la senyora Rosa,
qui no perdona ningú!
-¿Que no saps que som casat
i tenc muller i tenc infants?
-maldament sien bergants,
jo mai no he reparat.
I else don, per amistat,
una partida de grans.-
I sa puça se temé
que jo pintires tenia
i en sa nit, mentres dormia,
de brodadora va fer.
I es poi, per més enginyós,
fé sa mostra foradada,
i així me feren tots dos
una pintura acabada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
26
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Es sabaters fan sabates
i es mossos fan sabatons.
En es carrer d’es Botons
hi ha ses al•lotes guapes.
Ses al•lotes monyes, monyes,
no m’acaben d’agradar,
perquè no saben ballar
ses enfonyes, ses enfonyes.
Es sol ja se pon
darrere una roca
i es majoral nostro
que fa sa bajoca.
I si ell la fa,
també la faré;
ni cap oliveta
que no coiré.
Tradicionari de Mallorca
