A vint anys me vaig casar
amb una foravilera
que me sortí llambrinera,
tan bona que em féu medrar.
Encara no hem acabat
es pa de ses nostres noces,
i ja m’ablaneix ets ossos
amb un tronc mal esporgat.
Quines al•lotes més guapes
que van a coir a Son Reus!
I van descalces d’es peus,
perque no tenen sabates.