A vint anys me vaig casar
amb una foravilera
que me sortí llambrinera,
tan bona que em féu medrar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Felanitx
Núm de glosa
1186
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tenc sa panxa que em fa mal
i s’esquena que em fa rues:
ses sopes, dues en dues,
se farien ben avall.
A sa plaça n’hi ha una
qui té morros de mostel
i a sa coa no hi té pèl
de tant que la se pentina.
Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar;
i al qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus!
Tradicionari de Mallorca
