Na Morta feia bunyols
i na Clenxina los treia.
Mestre Gorreia qui jeia
dins es llit d’es verderols.

Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!

Jo no mirava es quarter
d’es soldats, s’altra diassa,
i ara no don cap passa
que no pens en vós, mon bé.