En esser devers Consei,
sa civada ja no hi grana;
es teu cor, Sebastiana,
se torba a dar-me remei.

Es novii per sa novia
se tiraria dins mar,
i jo no m’hi tiraria
per totes quantes n’hi ha.

Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.