Sa sogra em va dir, un dia,
que jagués, si estava gat.
I ho em ’via embriagat
d’es vi que em ’via donat,
d’amagat, sa seva fia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Gateres. Gats
Llucmajor
462
III
En Moret de Ses Erasses
un dia va anar a caçar,
i ell tot sol va agafar
una partida de caces,
i p’es coll duia tres maces.
¿No ho trobau molt, per un ca?
Si tu dius que som petita,
m’aprecii per lo que som.
Si em tens per un tap de pica,
jo et tenc per burjó d’es forn.
(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.