Déu en el cel té un jardí
amb una roseta fina;
per això la va escollir
santa i valldemossina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Valldemossa
Núm de glosa
352
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si no havia de cantar
més que el qui té bona veu!
Quantes vegades se veu
que, de cent, una n’hi ha.
Llecenci’ vaig demanar
an es tinent coronell
agenoiat davant ell,
sense barret ni capell,
i no la’m volgué donar.
Ets oliers van molt bruts
i fan olor, casi puden:
sa roba mai la se muden
fins que hi veuen córrer es cucs.
Tradicionari de Mallorca
