Deu anys vaig fer d’hortolà i sempre un roser regava i cap fuia li tocava per por de roses danyar. Si l’hagués vist mustiar, hauria anat a cercar aigo d’es pou de Llodrà, d’aquella que no és salada.
Rosers i roses
Algaida
Assonant
Ets infants i sa madona, missatges i tot quant hi ha, mil memòries, Rafel Lla, li donam, amb salut bona.
El qui de Déu vol fugir, diuen que corre debades; en lloc de fer-li barrades, mos val més a Ell acudir.
Catalina, si poria alcançar sa teva amor, tota sa pena i dolor d’es meu cor s’acabaria.
