Déu a menjar mos convida lo precís per l’aliment, i el deixar-se amb talent fa gosar de llarga vida.
Fam, desanament
Sineu
Maciana d’es meu cor, tu ets sa meva alegria; vares vendre s’estormia per comprar-te botons d’or.
Margalida agraciada: si et vols aixecar, aixequè’t, que En Juan diu que té set de s’aigo que tens tancada.
En Pardola perd sa gana d’aprofitar ocasions: a un braç té contorsions: llegodisses a sa cama.
