Plorau, mares, plorau, mares;
raó teniu de plorar,
que es vostros fiis han d’anar
a la guerra a parar bales.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Guerres
Sineu
234
II
De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.
Vós ja ho sou, agraciada;
però com altre temps, no.
Aquest canat de sabó,
la mitat de sa color
vos ha llevada, estimada.
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
que encara ningú en sap res.