Altres cançons relacionades
Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.
A Sant Jordi, altre temps,
només s’hi feien cortanes,
i ara a unes jovençanes
amb unes colors tan sanes,
que només fan venir ganes
de rompre es deu manaments.
Cada dia dematí
quan m’aixec me faç sa clenxa.
Na Margalida se pensa
amb en Juan casar-s’hí.
Tradicionari de Mallorca
