En aquesta cantonada
hi ha florit un roser;
de quatre roses que té,
n’hi ha una que m’agrada.
Estimat, quan tornaràs,
voldria que t’envencasses
i baix d’es portal trobasses
un clot fondo com un vas,
i un peu t’hi llenegàs
i amb sos dos hi entrasses.
Mira tu si en faç cas!
Jo la’m mirava fi fi
i ella duia quadrillos,
i duia p’es rebosillo
brotes de fonoi marí.